Difusió de la industralització : els Estats Units.

Des de la Independéncia, els EEUU han mantingut un creixement molt accelerat que els ha mantingut durant més d'un segle en la primera potencia mundial.
El creixement consta de 2 fases. La primera comenca després de la Guerra de Independencia (1776) fins la Guerra de Secessió (1861). En aquesta etapa, EEUU ha estat dividit en 3 zones economiques: el nord on predominava l'activitat industrial lligada amb l'agricultura tradicional, el sud on la principal font d'ingressos eren les plantacions monocultiu amb ma d'obra esclava i l'oest on vivien de la ramaderia i l'agricultura extensiva. En aquesta etapa, EEUU va invertir molt en millorar el transport, van innovar en la navegació a vapor i construir una xarxa de ferrocarril més gran que la que hi havia a Europa. L'economia era tradicional en general, basada en el sector primari on la materia primera basica era el cotó. Gracies a la forta demanda mundial, la producció de cotó va augmentar fins arribar a ser les dos terceres parts de la producció mundial, pero per aconseguir_ho va ser necessari la innovació.
La segona fase de creixement se situa des de la Guerra de Secessió fins la Primera Guerra Mundial (1914). El creixement accelerat d'aquesta epoca es degut, en part, al creixement de la població, basicament immigració europea i per altra part va ser degut al creixement industrial. Els factors mes importants del creixement industrial van ser l'explotació dels recursos naturals, la producció en massa dels béns estandaritzats i la innovació tecnologica i de la organització en les empreses. Els secors punta d-aquest creixement foren el petroli, l'acer, l'electricitat i l'automobil
.